Search results for "Tirant lo Blanc"

Martínez Otero, J. Mª.: El ejercicio de la potestad sancionadora de la Administración en el ámbito audiovisual, Tirant lo Blanch, Valencia, 2021

2021

Grilli y el abrazo crítico a los clásicos: de Tirant al Quijote

2016

Entre la obra crítica de Giuseppe Grilli destaca su acercamiento, en libros, artículos y ponencias, a dos clásicos hispánicos y universales: Tirant lo Blanc y Don Quijote. Este artículo intenta hacer balance de los aspectos más originales de esos análisis. Grilli articula sus trabajos sobre estas obras en torno a cuatro ejes: la relación entre historia y ficción, el problema del género (reescrituras y parodia), la relación entre teatralidad y comedia dentro de la novela y, finalmente, el reflejo realista de la vida cotidiana (desde la gastronomía al erotismo) en ambas novelas. Estos ejes han ido componiendo a lo largo de los años un discurso coherente, sensible y didáctico de aproximación a…

Les relacions entre el Tirant lo Blanc i l'Amadís de Gaula: primeres notes per a un estat de la qüestió

2009

Es posen al dia els estudis que comparen d’una o altra manera les dues obres cavalleresques peninsulars Amadís de Gaula i Tirant lo Blanc. Així, el balanç que s'obté és que els aspectes que han estat estudiats per la crítica són més aviat antics i generalistes i, tot i que alguns treballs han incidit en aspectes més sectorials, no ho han fet amb el grau d’aprofundiment desitjable. Concretament, entre les aproximacions de caire general es troben la de María Rosa Lida que emmarca l’Amadís i el Tirant dins del conjunt de l’herència artúrica peninsular; i el treball de Várvaro, que explica certes “singularitats” del Tirant, que el separen de la narrativa cavalleresca més convencional, a la llum…

Sobre los límites entre capítulos en el Amadís de Gaula y en las Sergas de Esplandián

2013

En estas páginas se parte del problema planteado por una anomalía observada en dos capítulos del Amadís de Gaula de Rodríguez de Montalvo, para pasar a un examen de la distribución de los capítulos en esta obra y en las Sergas de Esplandián y proponer una solución: la muy posible influencia del Tirant lo Blanc y su relación con el tópico de las aventuras en el Imperio Bizantino.

Un guió del Tirant lo Blanc elaborat per Carles Salvador

2008

L’any 1952 Carles Salvador va escriure un guió per a una obra musical basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Encara que el projecte no va reeixir, es tracta d’una mostra del seu interés per divulgar els clàssics valencians, com també un símptoma dels desitjos de revitalització i dignificació del teatre de l’època. En aquest article transcrivim íntegrament el guió, que fins ara havia romàs inèdit.

Tres conferències sobre el Tirant lo Blanch a València (1912, 1919 i 1921)

2017

Com a fruit de l’esforç de recuperació de les principals obres literàries medievals que durant la segona meitat del segle XIX portaren a terme els protagonistes de la Renaixença, entre els anys 1912 i 1921 a la ciutat de València se celebraren tres conferències que tingueren com a tema principal el Tirant lo Blanch, i que contribuïren notablement a divulgar la novel·la de Martorell entre les classes socials més actives, des d’un punt de vista intel·lectual i cívic. Així, cal assenyalar que, per aquells anys, el Tirant ja havia adquirit un gran simbolisme cultural i patriòtic per als valencians; i que, ben significativament, aquelles ponències –que varen ser organitzades per les entitats Lo …

Función y sentido de los espacios de la corte en Tirant lo Blanch: aposentos privados, salas de consejo, huertos y espacios públicos del palacio

2008

En un artículo previo (Velázquez 2007), argumentaba que un análisis de la función y el sentido de los espacios en Tirant lo Blanch permitiría brindar una explicación sobre la caracterización y el desarrollo heroico anómalos que presentaba elprotagonista respecto de otras obras de género caballeresco. Dicho estudio estuvo basado en la propuesta teórica de Campos García Rojas (2002), y su propósito fue examinar la relación existente entre los espacios exteriores y el desarrollo heroico que se daba en dichos lugares. Este artículo aborda la problemática antedicha, enfocándose en la corte y sus espacios. Establezco un análisis funcional de los aposentos privados,las salas de consejo, los huerto…

David Rosenthal’s Tirant lo Blanc turns 30

2014

The groundbreaking English language translation of Tirant lo Blanc by New York poet and academic David Rosenthal remains dominant three decades after its initial, and celebrated, release. Rosenthal’s controversially fluid and concise rendering of the Valencian classic survived a serious challenge 20 years ago by a more literal version from a well-meaning amateur translator and journeyman academic backed by a leading U.S.-based Catalan scholar. The article reviews the controversy and compares the two versions, adding comments from some of the key critics. La traducció capdavantera a l’anglés del Tirant lo Blanc, feta pel poeta i erudit de Nova York, David Rosenthal, continua mantenint la seu…

Els amors del parents de Tirant amb les parentes de Carmesina

2008

L’article acara les històries sentimentals de dues de les parelles secundàries del Tirant lo Blanch: la de Diafebus i Estefania, per una part, i la d’Hipòlit i l’Emperadriu, per l’altra. La comparació permet deduir concomitàncies notables entre totes dues, que,al seu torn, considerades en conjunt, contrasten a primera vista amb la història amorosa central de Tirant i Carmesina. Sense perjudici d’això, totes tres coincideixen en el fet de perfilar relacions sentimentals entre cavallers bretons del llinatge de Roca Salada i dames de la família imperial grega. Aquesta coincidència es revela funcionalment fonamental si tenim en compte que un dels objectius ideològics a què aspira JoanotMartorel…

El tòpic cavalleresc de la insularitat en l’Amadís, el Tirant i el Quijote

2013

En el present estudi s’incideix en la importància que té l’espai físic de les illes en les narracions cavalleresques. En concret, fixem la nostra atenció en tres grans obres de les literatures peninsulars: l’Amadís de Gaula, el Tirant lo Blanc i Don Quijote de la Mancha. S’hi analitza el paper que tenen aquestos escenaris en l’esdevenidor de la història i en la trajectòria dels diferents personatges des d’una òptica comparatista, la finalitat de la qual és continuar establint l’extensió i els límits de les seues relacions. This study provides an overview of the physical space of the islands in the chivalry’s narratives. Specifically, we focus on three major works of peninsular literature: A…